Carícies no-trobades

 

Que el perdó i el llant del el cor es difuminin en la bruma de la nit. 
Aquesta història mai ha comptat amb un final feliç

 

Què és el que ha passat? Que m'he abalançat al estimar(-te). Que buscava carícies com aigua al desert, era nàufrag d'una bassa d'aigua salada. Que podiem ser amics, i marxar junts d'aquí, dormir dins del mateix llit però ep! Que la cosa mai canviava. 

 

Les galtes fregaven i cossos càlids s'embolcallaven, era una tomba de pensaments i de batalles. Tampoc era una reunificació, només s'abonava el jardí per a les següents trastades.

 

I quina solitud sentia, allà sota les mantes! Els seus braços no eren per a mi, però tampoc volia fugir d'aquells tactes. Les engrunes calmaven la sed, l'oasi semblava palpable. Quina desgràcia d'aventura, quina destrossa tant poc lloable.