Non hai ieri
Non hai domani
Tutto è ormai.
diumenge, 29 de març del 2026
dimarts, 24 de març del 2026
Amputar-se l'amor és
Perdre un braç, a vegades el cap
A vegades les cames, i d'altres
Les ganes de córrer
És dir-se: "Serà desagradable"
Mai et diuen:
"Serà pel teu bé"
És tornar a recaure
A escoltar The Smiths, Paramore
i prendre en una copa la pena
La vida, solitària,
Com a única companya
És marxar, sense voler arribar
Enlairar un vol per estimbar(-se)
Contra la majestuosa muntanya
Fer-te saltar les cartes pels aires
Ara el món se'm fa petit
No l'he vist tot però
Ser-hi sense tu
Li ha tret a tot el sentit
dissabte, 21 de març del 2026
Morrinha
Só quero saber, cando te vou ver
terriña que anhelo choro por volver
Non podo vivir tan lonxe de eiquí
Escuma das praias onde eu crecín
Everything hurts, everyone lies
All I ever loved turned to dust
All I ever wanted rose and died
My feet, my lungs, my heart
My blood rushing to my head
Throat soaring, eyes injected in red
I claim to the sky, keeping you like there was no end
Why do I longer for something that does not exist
Why do I keep attaching myself to who I can't resist
I just crave but for a bit more than a kiss
To taste your hips, and hold onto your lips
Les hores no em pertanyen
Les estones, les regalo
Les teves flors m'atropellen
Caic i em revolco pel "barro"
Quantes pregàries hauré escrit
Cridant que no em queden braços
Que m'acompanyin en la tendre nit
Nit sense remor ni descansos
Que jo em moriria al teu pit
T'ho escupiria tot, el cel i el plànol
Del meu cap cap al cor, fins al dit
Del mig, l'únic que se'm aixeca
Quan sé que li fas petons a un pallasso.
diumenge, 8 de març del 2026
Ametllers per la via
Avui he vist moltes flors
En algunes t'hi he trobat i en d'altres he vist
En algunes t'hi he trobat i en d'altres he vist
Un bri d'herba, una gota de sang
Un crit d'ofec en el mar
D'indiferència de la societat
Tenia el núvol gris aprop, llançava la mà per tocar
La ferida oberta, la brisa l'accentuava
Els meus dits no son senzills, potser no tornaran
A resseguir els teus pètals, a caminar amb estil
per la teva esquena, ara que la nit és freda,
tot i que no sigui abril.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)