Amputar-se l'amor és

Perdre un braç, a vegades el cap

A vegades les cames, i d'altres

Les ganes de córrer

És dir-se: "Serà desagradable"

Mai et diuen: 

"Serà pel teu bé"

És tornar a recaure

A escoltar The Smiths, Paramore 

i prendre en una copa la pena

La vida, solitària, 

Com a única companya

És marxar, sense voler arribar

Enlairar un vol per estimbar(-se)

Contra la majestuosa muntanya

Fer-te saltar les cartes pels aires

Ara el món se'm fa petit

No l'he vist tot però

Ser-hi sense tu

Li ha tret a tot el sentit

Morrinha

Só quero saber, cando te vou ver terriña que anhelo choro por volver Non podo vivir tan lonxe de eiquí 

Escuma das praias onde eu crecín 

A chorar.

Everything hurts, everyone lies

All I ever loved turned to dust

All I ever wanted rose and died

My feet, my lungs, my heart

My blood rushing to my head

Throat soaring, eyes injected in red

I claim to the sky, keeping you like there was no end

Why do I longer for something that does not exist

Why do I keep attaching myself to who I can't resist

I just crave but for a bit more than a kiss

To taste your hips, and love your lips

Les hores no em pertanyen

Les estones, les regalo

Les teves flors m'atropellen

Caic i em revolco pel "barro"

Quantes pregàries hauré escrit

Cridant que no em queden braços

Que m'acompanyin en la tendre nit

Nit sense remor ni descansos

Que jo em moriria al teu pit

T'ho escupiria tot, el cel i el plànol

Del meu cap cap al cor, fins al dit

Del mig, l'únic que se'm aixeca

Quan sé que li fas petons a un pallasso.

SHE WON'T LOOK MY WAY

https://requiemforalostlove.blogspot.com/2020/04/i-still-dont-understand-what-it-means.html

 

Ametllers per la via

Avui he vist moltes flors
En algunes t'hi he trobat i en d'altres he vist

Un bri d'herba, una gota de sang

Un crit d'ofec en el mar

D'indiferència de la societat

Tenia el núvol gris aprop, llançava la mà per tocar

La ferida oberta, la brisa l'accentuava

Els meus dits no son senzills, potser no tornaran

A resseguir els teus pètals, a caminar amb estil

per la teva esquena, ara que la nit és freda, 

tot i que no sigui abril.

Carícies no-trobades

 

Que el perdó i el llant del el cor es difuminin en la bruma de la nit. 
Aquesta història mai ha comptat amb un final feliç

 

Què és el que ha passat? Que m'he abalançat al estimar(-te). Que buscava carícies com aigua al desert, era nàufrag d'una bassa d'aigua salada. Que podiem ser amics, i marxar junts d'aquí, dormir dins del mateix llit però ep! Que la cosa mai canviava. 

 

Les galtes fregaven i cossos càlids s'embolcallaven, era una tomba de pensaments i de batalles. Tampoc era una reunificació, només s'abonava el jardí per a les següents trastades.

 

I quina solitud sentia, allà sota les mantes! Els seus braços no eren per a mi, però tampoc volia fugir d'aquells tactes. Les engrunes calmaven la sed, l'oasi semblava palpable. Quina desgràcia d'aventura, quina destrossa tant poc lloable.