En algunes t'hi he trobat i en d'altres he vist
Un bri d'herba, una gota de sang
Un crit d'ofec en el mar
D'indiferència de la societat
Tenia el núvol gris aprop, llançava la mà per tocar
La ferida oberta, la brisa l'accentuava
Els meus dits no son senzills, potser no tornaran
A resseguir els teus pètals, a caminar amb estil
per la teva esquena, ara que la nit és freda,
tot i que no sigui abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.