Viatjo dins d'un núvol gris
que flota sol per un cel trist
Noto l'olor de la tempesta
Anunciant que aviat acaba la festa
Dóno mil voltes, les corrents sacsegen
Un humà cansat, sense sang vermella
Que regui més pensaments i flors
Ara conviu enmig de dolor i plors
Què en va quedar, després de la pluja
Una terra estranya; inhòspita i eixuta
L'humà ja no desperta, la seva tendresa
Va esfondre's amb les carícies del núvol;
Mentides que arranquen somriures de les preses
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.