Per a provar-me a mi
Que no m'importaria dormir
En racons lluny d'aquí
Que llevar-me pel dematí no demanaria tant cafè
I que somriure no seria construir un edifici
Que es desfà sempre que cau la nit.
Però he tornat. A casa i a la casella de sortida
Que passejo pel barri i penso que tot ha canviat
Que el temps ha anat passant i a mi m'ha desplaçat
A una òrbita llunyana, en una bombolla maleïda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.