"Tutti sistematti"

SITUATS. El subjecte amorós veu aquells que l'envolten com a "col·locats", dotat cadascun d'un petit sistema pràctic i afectiu de lligams contractuals, dels quals se'n sent exclòs. Aleshores experimenta un sentiment ambigu d'enveja i derisió. 

    1. En Werther vol situar-se: "Jo... el seu marit! Oh, Déu meu que m'has creat, si m'haguéssis reservat aquesta felicitat, la meva vida seria una perpètua acció de gràcies, etc.". En Werther vol un lloc que ja està ocupat, el de l'Albert. Vol entrar en el sistema ("situat", en italià, es diu sistemato). Perquè el sistema és un conjunt on tothom hi vol el seu lloc (fins i tot si no és bo): els esposos, els amants, els trios, fins i tot els marginals (els addictes a les drogues, els addictes al sexe), volen estar col·locats en la seva marginalitat. Tots menys jo. (Joc: hi havia tantes cadires com nens, menys una: mentre els nens giraven, una senyora tocava el piano, i quan deixava de tocar cadascun s'abalançava sobre una cadira i s'hi asseia, tret del menys hàbil, o el menys brutal, o el que tenia menys sort, que es quedava dempeus, com un babau, sobrer: l'enamorat).