1. La Festa és el que m'espera. El que espero de la presència promesa és una suma inaudita de plaers, un festí. Me n'alegro com el nen que riu en veure la persona només amb la seva presència anuncia i defineix la plenitud de la satisfacció. Tindré davant meu, per a mi, "la font de tots els béns".
"Visc dies feliços com els que Déu reserva als seus escollits, i em passi el que em passi, no podré dir que no hagi assaborit les alegries, els més plaers purs de la vida."
2. "Aquesta nit -tremolo de dir-ho- la tenia als meus braços, estretament premuda contra el meu pit, i li cobria els seus llavis de petons sense fi, mentre ella murmurava paraules d'amor i els meus ulls nedaven en l'embriaguesa dels seus! Déu, mereixo algún càstig, si encara experimento una felicitat celestial en recordar els seus plaers ardents, mentre els torno a viure al fons del meu ésser?"
La Festa, per a l'enamorat, per al llunàtic, és una joia, no un esclat: és plaer del sopar, de la conversa, de la tendresa, de la promesa segura del plaer: "l'art de viure per damut de l'abisme".
(Potser no significa res, per a tu, ser la festa d'algú?)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.