Han tornat les nits de lluna plena
He deixat de somiar, he deixat de vendre
Els meus somnis al millor postor
Els meus sospirs a la dama negra
Que m'envolta cada nit amb el seu llençol
Per a que l'ànima trobi per un moment un condol
No, aquestes nits ja no són tranquil·les
Les llums s'apaguen, però el cor manté la vida
En vil, no hi ha batec que anuncïi una posta
La sang brolla, els sens em palpiten
Torno a pensar en ser pròxim a les teves cames
Només penso en ofegar-me en aquest dia
Quedar-m'hi a viure, ser feliç una mica
Més, doneu-me uns segons,
No m'arrebateu aquesta efímera alegria
Deixeu-me que em perdi en aquest sense-sentir
Deixeu-me que li dediqui un xic de poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.