Embranzida

La vida és un tren que descarrila
perquè, tard o d'hora, tot arriba. 

Tot puja i tot s'hi enfila, 
perquè el temps m'hi obliga. 

A dir "adéu", a prendre un somriure, 
a empassar-me llàgrimes, a plorar d'alegria. 

Agafo velocitat, doncs m'hi va la vida. 
I un dia, quelcom em despista, 
i em desperto en un llit fred. 
on l'únic caliu és aquesta malaltia. 

Què ha passat, com no me'n he adonat
que allò que precisava, ja ho tenia. 
Se m'està escapant d'entre les mans, 
i ara intenta fugir, amb el cor cansat, 
ben lluny d'aquesta melancolia.