M’ofego una mica cada vegada que vull sentir la teva veu i només escolto el silenci com a resposta.

Aquesta indiferència m’eixorda.

Només busco un xic d’escalf en aquest món fred i indiferent. Un bes teu.

Un fregar la teva galta, un sentir-te a prop meu. Que els dos ens hem naufragat i mort de set en la mateixa aigua salada.

Que els dos hem maleït el mateix cel i el mateix amor que ens ha fet sentir una bomba atòmica estellant dins nostre.

Que els dos ens enyorem, i tot el que obtenim és un vent que encara ens separa més.

Per què no et puc venir a buscar, si el meu cor encara ho fa.

Per què vull el teu pit ardent i els teus ulls mirant-me. 

Per què penso que cantes a altres, que estimes a altres, que em trenques per altres.

Per què encara vull els teus braços ofegant-me lentament.