Les hores no em pertanyen

Les estones, les regalo

Les teves flors m'atropellen

Caic i em revolco pel "barro"

Quantes pregàries hauré escrit

Cridant que no em queden braços

Que m'acompanyin en la tendre nit

Nit sense remor ni descansos

Que jo em moriria al teu pit

T'ho escupiria tot, el cel i el plànol

Del meu cap cap al cor, fins al dit

Del mig, l'únic que se'm aixeca

Quan sé que li fas petons a un pallasso.