Jo de petit tenia dins una llavor
Que mica en mica he anat nodrint
D'amor i joia, regant a poc a poc
I ha anat creixent, en va sortir la flor
Però la terra ara no li és amable
Les arrels s'han tornar de color fosc
Algú li ha vessat massa aigua
Està sempre a punt d'arrancar el plor
L'hi han escapsat la mirada joiosa
Ja no respira com si tot fos d'or.
La flor està decaiguda i pansida
D'amor i joia, regant a poc a poc
I ha anat creixent, en va sortir la flor
Però la terra ara no li és amable
Les arrels s'han tornar de color fosc
Algú li ha vessat massa aigua
Està sempre a punt d'arrancar el plor
L'hi han escapsat la mirada joiosa
Ja no respira com si tot fos d'or.
La flor està decaiguda i pansida
Com l'esperança dins el meu cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.